L'obligació moral de parlar sempre en valencià/català

Diuen que parlant s'entén la gent, però parlant en la nostra llengua també. És una cosa que la majoria de catalans i valencians encara no han entés. Per quin motiu molts de nosaltres tenim l'estranya mania de començar una conversa amb un desconegut sempre en castellà? Perquè sempre ens dirigim als foranis en espanyol?

Quan algú no entén una paraula del que els hi estem dient ràpidament ens ho fan saber. És un fet comprovat. Per tant, no hi ha motiu aparent per no començar una conversa en la nostra llengua, a la nostra terra. En qualsevol país normal aquesta seria la situació habitual. Però, és clar, nosaltres no som un país normal... La no utilització de la llengua mata l'idioma propi i, sobretot, el fet de convertir en inútil el català/valencià accelera la seua desaparició. La nostra llengua no pot ser un vehicle de comunicació tancat i només utilitzat entre els indígenes. Ha de ser una eina eficaç de comunicació en tots els àmbits del nostre país i obert a tot tipus de persones, siguen o no nascuts a la nostra terra.

Cada vegada que parlem en castellà podent parlar en català, estem matant una miqueta més la llengua. Una llengua necessita del seu ús per estar viva. I necessita ser útil. Per què si no anava a aprendre català un nouvingut, si no la necessita? Aquest és precisament el problema que existeix a la major part del País Valencià i a l'àrea metropolitana de Barcelona. El català no és necessari. És inútil. I ho és perquè els seus parlants el fem carent d'utilitat.

Visc amb un company gallec i sempre li parle en valencià, ja que no té cap problema de comprensió. No només tenim una relació comunicativa normal i bilingüe -cadascú en el seu idioma sense que això signifique cap problema- sinó que, a més, cada vegada s'anima més a utilitzar el català amb mi. El cas és que, amb un altre company de pis andorrà això no passarà mai, per una senzilla raó: des del primer moment, aquest se li va dirigir únicament en castellà.

Hem d'acostumar-nos a tenir converses en català amb castellanoparlants, tot i que ells es mantinguen en la seua llengua. Doneu-los-hi temps.... poc a poc s'aniran animant. Sobre tot si els incentiveu amb frases del tipus "parles molt bé el català/valencià!!"; "No sabia que el parlares tan bé!" Tot això, és clar, encara que no siga veritat... ells també necessiten perdre la vergonya i això només és possible si guanyen seguretat. Al final tot es redueix a una qüestió de moral... ja que, recordeu, cada vegada que parlem castellà innecessàriament, estem matant una miqueta més la llengua de la nostra terra.