Més coses que ens uneixen: tots paguem i callem

Hui s'ha publicat un informe del BBVA sobre el dèficit fiscal que tenen alguns territoris a l'estat espanyol: concretament són quatre (en aquest ordre): Madrid, Catalunya, Illes Balears i País Valencià. Aquests territoris paguen més a l'Estat del que reben. El cas de Madrid és una mica diferent, perquè concentra institucions estatals i, segons l'estudi, no es tenen en compte com a inversió en Madrid. És a dir, totes les inversions en els edificis i instal·lacions relacionades amb els ministeris, per exemple, no es compten com a inversió en aquest territori... Cosa que es podria discutir, però ho deixarem de banda...

Pel que fa al que ens afecta, els catalans són els que ixen més mal parats: cada ciutadà "perd" 1.094 euros a l'any per ser català. Els de les illes en perden 915 i els valencians, 37. Està clar que les quantitats no són del tot equiparables, però el que és evident és que tots estem ací per a una cosa: pagar i sostenir un estat que no reconeix la nostra singularitat.

Curiosament, els bascos i navarresos (dos dels territoris més rics de l'Estat) no perden un cèntim, gràcies al seu model de finançament. Però, és clar, a ells no els van treure els furs!!!

Això és una iaia catalana que diu...

L'altre dia, a un súper qualsevol de La Bonanova, em vaig parar davant de la secció de tomaques fregides i pastes Gallo... M'hi vaig estar com uns 5 minuts mirant el prestatge. I no precisament perquè siga un cagadubtes, que ho sóc, sinó perquè sóc un xafarder! Vaig sentir una velleta catalana que parlava amb una altra i em vaig aturar a escoltar la conversa. Les senyores es veien les típiques dones grans acomodades de la zona alta de Barcelona i una li deia a l'altra, tota indignada:

"Els meus nets, que són catalans, suspenen el català a l'escola i aproven el castellà. I són catalans! I al pati, què et penses que parlen? Tot castellà!! I suspenen el català i són catalans!! I encara tenen la barra de dir aquells, que no els deixem parlar en castellà i que estan discriminats. Doncs jo et dic que és just al contrari. Quina barra!"

Gran descobriment el de la senyora... tot i que em va alegrar el dia. De vegades et trobes amb este tipus de sorpreses. Potser hi ha algú en este país que encara pensa de manera similar a la meua... Potser no estic sol del tot, potser... Fart de lluitar contra tot el món que m'envolta, és agradable sentir de vegades aquest tipus de comentaris espontanis, encara que, probablement, aquestes entranyables iaies catalanes no facen res més pel català que tindre converses al mig d'un passadís del súper.

Que treballadors, els catalans!

Un dels mites de Catalunya, enfonsat. Catalunya és gossa.

Estic ofuscat: porte una setmana intentant tallar-me els cabells i em resulta extremadament difícil trobar una perruqueria que no haja penjat el cartell de "Tancat per vacances". És més, pràcticament la totalitat dels comerços del carrer on visc han penjat el mateix cartell... Si, és agost, i què? A la gent no li creix el cabell a l'agost? A mi sí! Digueu-me estrany...

A la ciutat d'on jo vinc això no passa. És clar, és una ciutat turística... però Barcelona no ho és? Ah, clar, que els guiris no venen a tallar-se el cabell, supose... En fí, que em sorprén com una capital com Barcelona mor durant un mes... I això que, segons el mite/tòpic, els catalans són més treballadors que ningú!!

Redescobrint Convergència

Este cap de setmana he tingut el plaer de conéixer alguns militants convergents de la meua edat. La imatge que tinc d'aquest partit ha anat variant al llarg dels anys...

En la primera etapa (anomenem-la pre-Principat, quan encara no havia vingut a viure ací) CiU era per mi l'únic referent del nacionalisme català i, per tant, no era d'estranyar l'admiració que despertava en mi.

La segona etapa va vindre quan ERC va donar el gran salt a la fama i va passar tot allò del cas Carod i el senyor del bigotet va eixir a "La Nit al Dia" explicant-se molt bé i mostrant aquesta faceta tan... humana que té. CiU va passar a un segon terme i, després de l'espant inicial, allò del tripartit no em va semblar tan mala idea. A més, en contraposar un govern d'esquerres a CiU, el partir de Mas va passar a ser més bé un referent de la dreta catalana i no tant del catalanisme...

Finalment, després de conèixer a fons la faceta... humana d'ERC i tot el que això comporta (ehem!), em trobe en una situació de manca de referents polítics a nivell català (m'hauré de fixar en les CUP?). Per això mateix m'ha agradat molt i molt, trobar-me amb gent jove, dinàmica i progressista a dins de Convergència -que no d'Unió-. Sí, sí, mitjanament progressista. I, sobretot, m'ha agradat comprovar que per ells ser Convergents és ser, abans de tot, nacionalistes, que és, al cap i a la fi, el que per mi sempre havia sgnificat CiU. Caldrà veure si realment és només una etiqueta i una façana o si, veritablement, aquesta gent és catalanista de veres!

Benvingut a Matrix

Hui un altre "valencianet al Principat" m'ha enviat un missatge on em deia "Benvingut a Matrix". Segons m'ha explicat, Matrix era Catalunya, "on l'espanyolisme és el mateix que al País Valencià però tot molt ben decoradet perquè no és note".

És cert, el Principat és una miqueta Matrix. Crea un emmirallament de catalanisme on sembla que tots els partits -fins i tot el PP!- es preocupen per salvaguardar la identitat, cultura i llengua del poble català. Desgraciadament, a l'hora de la veritat es prenen molt poquetes mesures reals que vagen en aquesta línia. Això sí, queda molt bonic aprovar un estatutet on el primer article diu que "Catalunya és una nació".

Però Catalunya és, sobretot, un Matrix cap a fora. El Principat ha creat una imatge envoltada de tòpics i de generalitzacions moltes vegades alimentades per l'espanyolisme que no fan sinó alimentar una imatge falsa del que és aquest país.

Una Catalunya catalanista? Els qui vulgueu descobrir la realitat viatgeu fins ací i escapeu de Matrix...

Bicing valencià?

Hui feia un matí esplèndid i he decidit anar a prendre el sol al Parc de la Ciutadella (a Barcelona!). El més interessant ha sigut que he anat fins allà amb el nou servei de bicicletes públiques de Barcelona: el bicing! És un servei que CASUALMENT s'ha posat en marxa uns pocs mesos abans de les eleccions municipals, concretament cap al març... Està previst que estiga totalment operatiu a juliol (amb les 100 estacions obertes).

El millor, sens dubte, és el preu: 6 euros per tot l'any! Clar que això només és ara, CASUALMENT quan estem en capmanya electoral... D'aquí un temps, quan es normalitze el servei passarà a costar 24 euros, que tampoc és tant! Si voleu més informació, la teniu a bicing.com

I dic jo que estaria molt i molt bé que una ciutat extremadament plana com València apostara per este tipus de transports. És original, és ecològic, és saludable (fas esport), és divertit, ràpid i... és molt barat! Rita, prén nota! València, una ciutat de gairebé un milió d'habitants, es mereix un servei com aquest i crec que s'addiu molt a aquesta ciutat, sobretot per l'abscència de pendents! Vorem si algun dia la Rita ens sorprén...

Us deixe amb un vídeo de presentació del Bicing.