30 de setembre 2007

Beneïda còpia


Hui podem donar la benvinguda a un nou membre de la comunitat blogera: Un polac a Can Mandril, que conta les peripècies d'un jove catalanista que viatja a Madrid durant un any per cursar l'últim curs de la carrera. La idea és d'un bon amic meu i per això no ens ha d'estranyar que el concepte estiga clarament inspirat en este blog. I això no ho dic com un retret, sinó com un orgull, ja que és sempre és un plaer ser font d'inspiració. Sobretot, si és per continuar fent anàlisis constructives entre pobles que no s'acaben d'entendre i de compartir visions contraposades.

Afegisc un link a este nou blog, a l'apartat d'enllaços. El web està en català, per tant caldria preguntar-se si realment això acostarà els madrilenys als nostres països o si, en realitat, només serà una crítica àcida per distanciar-nos cada volta més de la capital de l'Imperi.

22 de setembre 2007

Entre diada i diada

Ho sé. Ja han passat uns quants dies des de la diada de l'11 de setembre, però ara que s'acosta la del País Valencià (9 d'octubre, per als que aneu perduts), m'ha vingut al cap una xicoteta reflexió...

Em va sorprendre gratament poder assistir a un concert d'Obrint Pas a Arc de Triomf per commemorar l'11 de setembre. I no precisament perquè m'entusiasme aquest grup ni els espitjons i posteriors morats que es deriven d'estar en un concert d'aquestes característiques. Em va agradar pel fet que un grup valencià fóra convidat a la Diada. Molts de vosaltres potser penseu que Obrint Pas de valencians en tenen ben poc, però durant el concert van ser moltes les vegades que repetiren càntics com "Visca el País Valencià!". I això, siguent la Diada de Catalunya és, si més no, curiós. La muixeranga tampoc va faltar, tot i que vam ser pocs els que ens n'adonaven del que allà sonava: l'himne nacional valencià.

I, tot i que jo sóc dels que opinen que cada cosa ha d'estar en el seu moment i lloc, em va sorprendre la normalitat amb què es van produir aquestes manifestacions. Imagineu-vos ara la mateixa situció però a l'inrevés: els Segadors sonant el 9 d'octubre emmig de crits de "Visca Catalunya" vinguts d'un grup de barcelonins en ple centre de la ciutat de València... Ni el pitjor malson blaver... Perquè després diguen que són els catalans els que venen a conquerir-nos!

05 de setembre 2007

Això és una iaia catalana que diu...

L'altre dia, a un súper qualsevol de La Bonanova, em vaig parar davant de la secció de tomaques fregides i pastes Gallo... M'hi vaig estar com uns 5 minuts mirant el prestatge. I no precisament perquè siga un cagadubtes, que ho sóc, sinó perquè sóc un xafarder! Vaig sentir una velleta catalana que parlava amb una altra i em vaig aturar a escoltar la conversa. Les senyores es veien les típiques dones grans acomodades de la zona alta de Barcelona i una li deia a l'altra, tota indignada:

"Els meus nets, que són catalans, suspenen el català a l'escola i aproven el castellà. I són catalans! I al pati, què et penses que parlen? Tot castellà!! I suspenen el català i són catalans!! I encara tenen la barra de dir aquells, que no els deixem parlar en castellà i que estan discriminats. Doncs jo et dic que és just al contrari. Quina barra!"

Gran descobriment el de la senyora... tot i que em va alegrar el dia. De vegades et trobes amb este tipus de sorpreses. Potser hi ha algú en este país que encara pensa de manera similar a la meua... Potser no estic sol del tot, potser... Fart de lluitar contra tot el món que m'envolta, és agradable sentir de vegades aquest tipus de comentaris espontanis, encara que, probablement, aquestes entranyables iaies catalanes no facen res més pel català que tindre converses al mig d'un passadís del súper.