22 de setembre 2007

Entre diada i diada

Ho sé. Ja han passat uns quants dies des de la diada de l'11 de setembre, però ara que s'acosta la del País Valencià (9 d'octubre, per als que aneu perduts), m'ha vingut al cap una xicoteta reflexió...

Em va sorprendre gratament poder assistir a un concert d'Obrint Pas a Arc de Triomf per commemorar l'11 de setembre. I no precisament perquè m'entusiasme aquest grup ni els espitjons i posteriors morats que es deriven d'estar en un concert d'aquestes característiques. Em va agradar pel fet que un grup valencià fóra convidat a la Diada. Molts de vosaltres potser penseu que Obrint Pas de valencians en tenen ben poc, però durant el concert van ser moltes les vegades que repetiren càntics com "Visca el País Valencià!". I això, siguent la Diada de Catalunya és, si més no, curiós. La muixeranga tampoc va faltar, tot i que vam ser pocs els que ens n'adonaven del que allà sonava: l'himne nacional valencià.

I, tot i que jo sóc dels que opinen que cada cosa ha d'estar en el seu moment i lloc, em va sorprendre la normalitat amb què es van produir aquestes manifestacions. Imagineu-vos ara la mateixa situció però a l'inrevés: els Segadors sonant el 9 d'octubre emmig de crits de "Visca Catalunya" vinguts d'un grup de barcelonins en ple centre de la ciutat de València... Ni el pitjor malson blaver... Perquè després diguen que són els catalans els que venen a conquerir-nos!